Les persones estan informades per televisió, ràdio, internet, premsa, telèfon, boca a boca, però estan anul•lades per complir com a tals. És la revolució, més enllà del marxisme mal aplicat, la religió adultera o el capitalisme democràtic hipòcrita. Ningú tenia una previsió de la rapidesa de la qüestió global. Tothom creia que la producció emergent incorporada de Xina, Índia, Brasil i tigres asiàtics només seria aprofitada per un occident consumidor que la majoria de les vegades o cobra en armament (fins i tot no paga la resta del deute que té negatiu). Sota el concepte de superpotència s’amaga una explotació com la de Roma, enlloc de la conca mediterrània i Europa, el món sencer sota l’imperi de les armes i els estats satèl•lits obedients. Els pobles han començat a sortir al carrer, paralitzada la tensió -per diferents incorporacions- manen ells. A Catalunya va començar en broma i acabarà seriosament. L’explotació desmesurada sota la pressió de la força bruta i militar té els dies comptats.
Els propers deu anys s'encarregaran de posar ordre d’aquest desgavell creat i mantingut des de les esferes del poder establert. No és broma i tenen por. Assassinaran tot allò que puguin perquè és el seu menester vital però el sistema constant d’abús genèric està condemnat tal com ha sigut històricament fins ara. La tècnica d’atacar la insolència de l’abús explotador de la massa treballadora ha provocat una crisi inestable durant una desena d’anys fins que arribat a la lluna menguant s’instal•laran nous formats perquè no es trenqui el joc d’escacs sense cap control. Viurem l’època meravellosa dels imbècils imposant xorrades que no serviran per res, només del pretès seny que manté la mentida i allò absolut de quatre aprofitats. La voluntat de l’ambició quantitativa s’enfrontarà a la repartidora controlada per una socialdemocràcia inútil i traïdora fins ara. Els canvis veritablement democràtics fotran enlaire la façana de les aparences, sempre eficaces gràcies al punyal amagat. La violència institucionalitzada dels estats començarà a tenir més i més problemes mentre gairebé tots ens hi trobem el bon econòmicament refugi. Viure en pijama. Els pobres més pobres, però, al carrer.
