Antioxidants

En aquestes jornades de calor d’estiu, m’ha tocat viure en un estat vergonyós. Gairebé m’he hagut de dutxar dos cops al dia amb aigua directament freda i quedar nu davant l’existència
divina democràtica. Les persones de bon pensament creuran que no han pogut anar a la platja o de vacances a la muntanya i que no disposo d’aire condicionat.

Només els mal pensats estaran segurs que sóc un porc mal educat perquè esperen l’estiu per a rentar-se una mica és una cosa perillosa. Més o menys com apujar els impostos als més rics en moments de crisi global i nacional, és a dir als que millors entrades en metàl·lic gaudeixen i així equilibren la plaga d’impostos genèrics que accentua l’empobriment dels més desesperats, cosa que els governants socialistes tenen la mà trencada de tanta pràctica a més de fotre a l’atur a milions d’españolitos i immigrants sense preparació ni papers.

“Crearé 500.000 puestos de trabajo”, deixa el que portava l’AVE a casa seva i li fotia tot al revés com a bon xerraire un cop instal·lat al Palau d’hivern permanent. Estem en les pitjors mans dirigents de la història d’Espanya moderna. Això és una vergonya. I com la desacreditada dreta
encara imperialista ha de prendre el poder per collons tothom està acollonit. “Que se chupe las reformas Rajoy” al·leguen els gormands dirigents del PSOE, menjadors de coses exquisides i en gran quantitat que han deixat a Zapatero després de quedar Espanya plena de deutes estatals i privades amb una xifra d’aturats insòlita. Rentar-se les mans gràcies al 20-N.

Mentrestant estic a dieta amb tomàquet vermell, àcides maduixes, llevadura de cervesa de Lleida, kiwi folklòric australià, bròquil ric en isotiocianats, pastanagues de carotè, té verd, all picant, papaia i per les vinyes buscant granets de raïm negre. És una distracció com una altra per adaptar-se amb una salut d’acer inoxidable.

Abans la joventut només pensava en el sexe i ara la moda és la berlina (donut). També per tenir fills de cara al futur hipotecat inconscientment. Molts vam perdre l’existència en plaers subjectius mentre els altres gaudien racionalment però al final de la carrera no saben encara si han començat. Que tampoc és cap problema pel sistema en la seva direcció insaciable.