No calen més motius

D’un temps ençà, sovint hem d’escoltar partidaris de la independència que argumenten  la seva opinió amb motius concrets que preseten com a decisius. Uns es basen en  l’economia, altres en la història i d’altres en qualsevol aspecto més o menys  versemblant. De la mateixa manera, els contraris esgrimeixen una gran quantitat  d’arguments alguns incomprensibles i fins absurds.

 

Em sembla, però, que és raonable d’advertir tothom que, per molt justificats que siguin alguns dels arguments exhibits, podem prescindir de tots davant la contundència de l’únic motiu decisiu sense discussió. Tothom haurà d’admetre que tots els joves de tot el món ansien arribar a la majoria d’edat per a emancipar-se i poder enfrontar-se al seu futur lliurement. També caldrà acceptar com a veritat indiscutible que tot esclau desitja la llibertat.

 

Amb molta més raó, doncs, una nació que durant un miler d’anys, primer com a Comtat de Barcelona i després ja com a Catalunya, va ser vençuda i ocupada per exèrcits  estrangers i hagué d’ajupir-se sota el regnat d’un rei enemic, que hagué de suportar prohibicions, persecució, burles, discriminació, vexacions sense fi durant gairebé tres-cents anys, fins a l’actualitat amb prohibicions i espoli inadmisibles en el segle XXI. No cal, doncs, que ningú inventi o descobreixi més raons. Tant els independentistes com els espanyolistes han d’admetre que cal respectar la decisió popular i acceptar-la com a voluntat soberana i indiscutible.

 

No hi busquin més arguments, ni en pro ni en contra. Si el Parlament de Catalunya opta per majoria per la independència, no hi ha ningú que tingui dret a discutir-l’hi-ho. L’únic que es pot fer, en democràcia, és respectar-la i diria que ajudar-la els primers dies perquè el nou país en surti airós. Això és el que s’espera dels països veïns i no pas  la traveta traïdora, i diria a aquests “amics” perdonavides que respectin també  l’indiscutible dret que tenim d’equivocar-nos, si això els tranquil ·litza, per a esperar a  veure què passa.