La unitat dels cristians

Per diversos motius, que ara no cal pas analitzar, a l’Església catòlica, amb el pas del temps, s’hi han anat produint desavinences per  diferents interpretacions d’alguns detalls més o menys importants. Aquestes discussions acabaven donant pas a escissions i com a conseqüència n’han sorgit noves Esglésies, cristianes però renyides entre si, i durant molts anys ignorant-se mútuament si no era per a  criticar-se.

Aquesta situació (trista situació perquè l’espectacle que ofereixen germans barallats i renyits per qüestions sovint secundàries, més aviat  desorienta els fidels seguidors de les diverses esglésies cristianes), ha durat molts anys, fins que alguns pastors dels diversos ramats de  creients van ser conscients de l’anormal raresa que oferien. Això propicià els primers contactes entre representants de diverses esglésies amb reunions i converses a fi de llimar diferències, acostar posicions, compartir punts de vista i, en fi, treballar per la unió d’esglésies  separades seriosament per temes secundaris però que, per contra, estan d’acord en el principal i bàsic.

Ja fa molts anys que se celebren reunions, converses, discussions i treballs de comissions d’experts amb l’objectius d’arribar a acords que permetin acostar punts de vista, convençuts del gran benefici que proporcionaria l’existència d’una única Església Catòlica. A tal fi,  també fa temps que cada any, el mes de gener, se celebra la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians. Segons sembla, ja s’ha fet  alguns passos positius, però els avenços són limitats i queda tasca per molts anys si és que es pot arribar a la reunificació.

És una llàstima que s’hagi arribat a aquesta situació però penso que els fidels no hauríem de quedar-nos al marge de la situació. Per  això, afegit a aquesta Setmana, penso que seria bo d’anar organitzant actes conjuntament amb fidels d’altres Esglésies cristianes que  bonament s’hi vulguin afegir, per a conèixer-nos, pregar i actuar junts i anar descobrint més motius que compartim més que no pas els  que ens separen.

És possible, i fins i tot probable, que aquest camí faciliti arribar a la reunificació més de pressa que la separació actual d’ignorància mútua,  encara que les jerarquies mantinguin converses que no transcendeixen, positives però ignorades per la premsa i desconegudes pel poble.