Tota la música de l'Ipod de Francesc Pujols

Cada vegada acotem més la visió que tenim de Francesc Pujols (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), de la seva filosofia i de les seves passions, gràcies a la tasca desenvolupada per la Fundació que porta el seu nom, gestionada per la tècnica Carme Perella, i a la què cada any s'hi acosten estudiants, historiadors i investigadors, “en un degoteig constant que fa palès que l'interès per la figura i l'obra de Pujols no ha minvat amb el temps”, diu Perella.

Palplantat a l'entrada de la Torre de les Hores, el filòsof ens observa impertèrrit. La seva mirada té un punt irònic i divertit, com si se somrigués per la bona marxa de la Fundació. El miracle és possible gràcies a una fotografia de mida real, col•locada a la porta de la mansió, que fa que els vianants que transiten pel carrer del Mur hagin de mirar dues vegades per estar segurs del que veuen, inquiets per la visió d'aquella figura immòbil tan... viva. Amb trampa o sense, està clar que Pujols no ha marxat del tot, i que el seu llegat interessa tant com el primer dia.

I ara li ha arribat el torn a la música. Gràcies a una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya-Fons Social Europeu, el darrer any la fundació ha enllestit la catalogació del fons musical del pensador. El catàleg resultant, integrat per un total de 284 registres (dividits entre la música enregistrada, la impresa, la manuscrita i d'altres), ja es pot consultar a la web de la fundació, amb els catàlegs dels fons bibliogràfic, hemerogràfic i espitolar. Tots els documents es conserven a la majestuosa biblioteca de la Torre de les Hores, que havia estat la del filòsof. Només els discs de vinil (de 30 cm a 33 1/3 R.P.M.) es troben a part: en un moble especial, al menjador. 

Beethoven, Chopin, Bach
Si passéssim a format mp3 tots els vinils dels fons musical de Pujols, els convertíssim en una llista de reproducció d'un iPod i preméssim el play en mode aleatori, tindríem molts números d'escoltar peces de Beethoven, Chopin, Bach, Liszt, Schubert o Schumann. Són els compositors amb més registres del fons. Amb tot, el pensador de la Torre de les Hores comptava també amb obres de compositors nacionals i estatals, com Joan Ramon Bonet, Manuel de Falla o Lluís Millet, entre d'altres. Segons Perella, però, les joies de la corona del catàleg (més enllà de la música enregistrada) serien un parell de partitures manuscrites d'Enric Morera.

Tothom que vulgui pot acostar-se a la Fundació per consultar qualsevol d'aquests documents, prèvia petició a l'entitat. El fons bibliogràfic conté un munt de llibres amb dedicatòries a Pujols, manuscrites pels seus autors (Salvador Dalí, per exemple). L'exemplar més antic data de 1628 (dotze anys abans que esclatés la Revolta dels Segadors): és el volum IV del 'Compendio historial de las chronicas y universal historia de todos los reynos de España' de Garibay. Del fons hemerogràfic en destaquen articles de Pujols publicats en revistes com Pèl & Ploma, Vell i Nou, Picarol o Papitu. Els tresors del fons epistolar són la correspondència del filòsof amb Maragall, Bladé o el seu fill Faust, entre d'altres.

L'interès dels documents que custodien a la Fundació Francesc Pujols no rau només en la importància del filòsof sinó també en la de totes les persones (escriptors, pintors, intel•lectuals, periodistes, etc.) amb què es relacionava Pujols. Amb tot, encara queda feina per fer, com la catalogació dels manuscrits originals del pensador, que "per la seva complexitat hauran de ser tractats per un grup d'especialistes", explica la tècnica.

Jordi Benavente

http://martorellnegre.blogspot.com/