Comparteix

Un clam prou sorollós

03/02/2011

El desig de recuperar la independència i, per tant, aconseguir la separació total i definitiva d’Espanya, em sembla tan evident com mai i que ha existit des del moment que Catalunya fou sotmesa, tal com no pot ser d’altra manera. Seria força incomprensible que, després de llarga i cruenta guerra, una vegada l’exèrcit castellano-francès aconseguí instal•lar-se a una Barcelona en ruïnes, i l’autoritat estrangera començà a dictar lleis restrictives per a aconseguir la submissió del poble català, amb l’afany de fer desaparèixer tot rastre de catalanitat, imposar-nos la seva llei, els seus costums i la seva llengua, seria incomprensible, repeteixo, que el poble no reaccionés i no volgués recuperar la llibertat.

Per això, el que resulta incomprensible ara és que hi hagi partidaris de continuar depenent de l’invasor, si no és per una notòria síndrome d’Estocolm. Llevat de quatre botiflers inconscients i de quatre espanyols ignorants o fanàtics, és natural que cap català no vulgui ser espanyol. De fet, d’uns anys ençà, aquest desig latent de tornar a ser lliures, ha anat creixent i d’aquelles expressions manifestades amb la boca petita, gairebé convençuts que es tractava d’un somni irrealitzable, fins a l’actualitat en què a tots els nivells ja es parla de les grans possibilitats que hi ha de fer realitat aquesta tan legítima aspiració, la diferència és tan gran que per a negar- la cal ser molt curt de gambals o ser mala fe.

Com a conseqüència, aquella aspiració de llibertat que només s’atrevia a manifestar- se en veu baixa i entre gent de confiança, avui ja ressona pels carrers (recordeu la manifestació del 10 de juliol), els mitjans de comunicació en van plens i aquell dia a Barcelona es certificà sobradament al món sencer. Ara, doncs, tots els polítics ho saben i només els qui van amb mala fe al•leguen ignorància o hi busquen explicacions falsejades que no poden convèncer ningú.
És hora, doncs, que tots els partits polítics catalans despertin i actuïn. Que no siguin traïdors. Pensin que la Història els jutjarà i els qualificarà d’alliberadors o de botiflers caragirats, que equival a traïdors.