Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que brilla el sol i el món sembla per estrenar. Imagina que, de sobte, s'esvaeix la perfecció. Imagina que veus davant teu a un grup de persones que criden i s'insulten. Imagina que ningú d'ells s'escolta.
Imagina que darrera les seves paraules s'amaguen històries d'infidelitats, drogues i abusos. Et costa seguir la conversa perquè tothom crida al mateix temps. Imagina que no trobes res interessant en tot el que diuen.
Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que veus a diversos joves que jeuen al terra sense moure un dit durant tot el dia. Imagina les converses més banals. Imagina que no tenen res a dir perquè tampoc tenen res en què pensar, ni capacitat per fer-ho.
Imagina que, de tant en tant, es barallen. Imagina que s'amenacen i es diuen el nom del porc. Imagina que aquests joves estan inhabilitats per solucionar cap mena de conflicte i que no voldries que fossin els teus fills.
Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que veus a un grup de persones realment estranyes. Canten sense tenir talent. Ballen sense cap mena d'elegància. Expliquen històries grotesques, gairebé increïbles. Imagina que aquestes persones tenen greus problemes per estructurar frases amb un mínim de coherència. Imagina que no les voldries com a veïns.
Imagina que obres la finesta més gran que tinguis a casa teva. Imagina que explota una bomba. Veus basalts de sang, extremitats humanes que s'han separat dels seus cosos, rostres desfigurats per l'horror. Assisteixes a un espectacle dantesc de dolor, mort i barbàrie. Imagina que no pots suportar el que estàs veient. Imagina que és una pel·lícula perquè pot ser l'única manera de racionalitzarlo. Però és real i ho saps.
Imagina que et promets que no viuràs res semblant. Imagina que obres la finestra més gran que tinguis a casa teva. Imagina que davant teu desfila un exèrcit del pitjor de cada casa. Imagina que veus proxenetes, maltractadors, apologistes de la xenofòbia i el racisme, falsos messies de veritats dubtoses, prostitutes de dignitats, aprofitats, famossets i famossetes, princeses de papel couché, nàufrags de la nit i els còctels cars, politoxicòmans amb carnet de noblesa, playboys a l'atur, velles glòries del franquisme, alcaldes corruptes, folklòriques del tres al quart, vampirs del capitalisme i toreros amb ínfules de primer ministre.
Imagina que no els voldries com amics. Imagina que els teus fills són a prop. Imagina que no vols que vegin tot això. Imagina que tanques la finestra o que busques el refugi d'un bon conte per apartar-los de la visió que hi ha més enllà dels vidres. Doncs si fas això pels teus fills, per què no canvies el canal de la televisió cada vegada que ofereix aquestes mateixes imatges?
