Fins a finals de juny es pot gaudir d’una instal·lació artística de l’edifici de ‘La Pedrera’ de Barcelona que relaciona amb notable intensitat la pintura tradicional amb els aliments, l’art de menjar hi és representat en diferents formats. Es tracta d’una exposició molt variada i ben montada, amb notables obres d’excel·lent qualitat, altres força interessants i respecte a allò contemporani modern una mica alternatiu entre el document oportú i la carència de bondat artística exigent.
A finals del segle XVI, la representació pictòrica d’objectes inanimats (flors, ocells, fruites, estris de cuina, objectes musicals) és un tema recurrent en l’obra dels pintors flamencs i llombards gràcies al mercat burgès i que es queda codificada com a natura morta o bodegons posteriorment. Dins aquest estil els límits entre l’art i la gastronomia es fusionen amb una estreta relació creativa. Tot seguit entra l’ironia sobre la tradició de l’art i també en el terreny del menjar. No podiem cruspirnos les obres d’art però sí menjar amb més elements culturals, tornant-lo artístic almenys des dels fogons fins a plat a taula, la presentació resulta fonamental. Aquest mimetisme és el que pretén l’exposició com a plat especial.
Com és natural, a part de la natural performance per consumir aliments i tenim menús tradicionals posicionats en veritable interès estètic i tècnic. L’enorme quadre de VAS -propietat del Santander- té en un racó 20 ocellets a punt de ser menjats amb els ulls, unes peres alsacianes projectades en Súper8 demostren les metamorfosis dels canvis continus, el bodegó d’en Nonell (cebes i arangada) és una meravella de la producció artística catalana, un parell de fotos en blanc i negre d’en Wols demostren la grandesa de la senzillesa ben escollida, un sofà amb peces de carn demostren la suntuositat i el cost del poder. Després les variacions modernes aposten per la representació cinematogràfica, però l’etapa inicial resulta d’una complexitat miraculosa doncs s’estava emprant el procés de pintura a l’oli com a excel·lència artesana i els resultats matèrics en la textura són variats i molt brillants. Capes d’una suntuositat compacta i netes com acabades de fer com altres superposicions que lluiten i es barallen entre elles donant una altra via de sensibilitat més enllà del que es pretenia copia i/o representar mitjançant la seva mal experimentació.
