La crisi econòmica i financera que està assetjant el nostre país ha situat l’atur en una situació molt delicada. Aquest fet condicionarà, i molt, les eleccions municipals del 22 de maig. Tots els partits polítics centren els seus esforços a donar pautes i eines per superar la crisi. Però hi ha paraules i fets. En plena crisi econòmica, amb CiU gestionant les arques municipals, Martorell ha fet un salt qualitatiu sense precedents. En els últims quatre anys, tot i la crisi, la gestió de CiU s’ha encaminat a sortir-se’n. Martorell és molt millor que fa quatre anys en tots els aspectes. I això s’ha fet en plena crisi. Si fem la comparativa, la gestió de l’equip de govern d’Adrià Arqué i Xavier Gómez -amb el tripartit de Dora Ramon-, i en plena bonança econòmica, Martorell va fer com els crancs: anar enrera.
Durant aquests quatre anys, Martorell ja ha apostat per l’ocupació. Va fer un Pla d’Ocupació Local -amb diners propis- donant feina a la gent de Martorell. I el futur s’encamina a pas ferm amb la creació de 1.500 a 2.000 llocs de treballs en el parc logístic que s’ubicarà en els actuals terrenys de Solvay. Així és com es colpeja l’atur. La resta són focs d’encenalls. El proper 22 de maig Martorell es juga el seu futur col·lectiu. La bona gestió feta per CiU durant aquests quatre anys han refermat la confiança i l’expectativa de canvi obligat que hi havia el 2007 s’ha respòs amb feina, rigor i treball. Però aquí ve el parany. Des de fa unes setmanes, Martorell respira una situació tranquil·la de cara a les urnes. Molta gent dóna per fet que CiU tornarà a guanyar de carrer, que no té rival, que amb la feina feta n’hi ha prou i, fins i tot, molts d’altres diuen que no farà falta anar a votar. S’equivoquen. I de forma greu.
El 22 de maig, tots els partits començaran amb el compte a zero a les urnes. No cal anar més lluny per recordar que l’any 2003, 6 vots van impedir a CiU repetir una victòria molt més àmplia que la que va aconseguir i va ser suficient per unir a tres partits sense projecte ni guió. En aquesta vida, tot és possible. Però dependrà de cadascú perquè hi siguin uns o uns altres.
