Ell era tímid. No podia evitar la vermellor a les seves galtes quan es trobava davant d'una noia que li agradava. Aquella nit, però, tot havia estat diferent. Les quatre o cinc copes que s'havia pres en la discoteca d’estiu que freqüentava, li havien atorgat una mena de força interior que evitava la intromissió de la seva timidesa patològica. Ella no era tímida. Ben al contrari. A vegades queia malament a causa del seu tarannà excessivament obert amb els desconeguts. Es van conèixer d'una forma molt arquetípica: l'amic d'un amic els presenta, intercanvi de petons, què prens, et demano el mateix, crec que t'he vist alguna vegada per aquí, no m'agrada ballar, si vols busquem un lloc més tranquil... El cas és que, quan el disc jockey va començar a punxar les típiques cançons de borratxo per avisar que el local tancaria en breu, ella li va xiuxiuejar que els seus pares estaven de viatge i que podien anar a fer la darrera copa a casa seva. Ell es va quedar literalment mut. Però quan es van apropar els seus amics per dir-li que es marxaven, ell va accedir a acceptar l'oferiment de la noia.
Quan van arribar al pis d’ella, la noia va preferir no encendre els llums. Feia calor. O, al menys, és el que sentia ell quan ella va començar a treure's la roba. Les cortines es movien suaument gràcies a la brisa de la nit. Es colava un petit raig de llum procedent del carrer que permetia endevinar la silueta d'ella mentre es desvestia. El que va succeir després és fàcil d'imaginar. Petons, carícies i la joventut esclatant amb força. Uns minuts més tard van decidir fumar una cigarreta. Ell es va posar els seus calçotets i va demanar permís per encendre la llum de la tauleta de nit. Un cop ho va fer, li va costar acostumar-se a la claror. Tanmateix, el que va veure va provocar que obrís els ulls de bat a bat. Un enorme pòster amb la plantilla del Reial Madrid es va clavar a les seves pupil·les. De mica en mica, va descubrir que l'habitació de la noia era una MENA de temple madridista. Fotografies de Casillas, de Sergio Ramos i de Cristiano Ronaldo decoraven la resta de parets. De cop, va recordar que aquell dia havia decidit posar-se els únics calçotets del Barça que tenia. No cal dir que es va fer el silenci en aquella habitació. Ella mirava els seus calçotets amb la mateixa expressió que va posar Drew Barrymore quan va veure a ET per primera vegada. Ell no sabia com tapar l'escut. Finalment, ella va reaccionar i va tornar a apagar la llum de la tauleta. M'has de prometre que mai em faràs la maneta -va dir ella envoltada d’obscuritat-. Ni tu em parlaràs de la final de la Copa del Rei, -va respondre ell-. Després de tornar al llit, ella li va xiuxiuejar una cançoneta que ell odiava amb totes les seves forces: de las glorias deportivas, va el Madrid con su bandera. A ell li va resultar impossible evitar contestar amb un: tot el camp, és un clam. La imatge de Mourinho al seu cap li va permetre marcar-se a ell un petit record personal en l’arribada del que és inevitable quan dos cossos joves s’ajunten en la foscor de la nit.
