“El sector publicitari a Anglaterra i EUA està molt per endavant que a casa nostra”

Georgina Gómez Casanovas (Martorell, 1985) fa gairebé 4 anys que viu a Bristol (Anglaterra). Treballa a l’agència de publicitat Mason Zimbler Ltd i ha tingut clients com Microsoft, Toshiba o Canon. Ens parla de la globalització de la publicitat.

- Com és que vas fer les maletes cap a Bristol, si per aquelles contrades sempre plou?

Des de que vaig començar la carrera volia anar a treballar a Anglaterra, així que quan estava a punt d’acabar vaig decidir buscar feina en una agència on em sentís còmoda per començar, ni molt gran ni massa petita. Vaig tenir sort, ja que em van trucar de seguida i  només vaig haver de fer un parell d’entrevistes. Després de passar Sant Joan a Martorell, vaig fer les maletes i un parell de dies més tard ja començava a treballar, ara fa més de tres anys i mig.

- En una entrevista a milloringlix.org vas dir que Anglaterra és la Meca de la publicitat moderna. Per què?

El món anglosaxó sempre ha estat més avançat econòmicament i això es nota en el desenvolupament de tot el que en depèn, en aquest cas el màrqueting. Jo em dedico a la planificació estratègica dins de l’agencia de publicitat, disciplina que va néixer fa uns quaranta anys en un parell d’agències londinenques quan van decidir crear departaments dedicats a la investigació i estratègia en agències convencionals de publicitat. Pots imaginar que a l’Estat espanyol anaven per un camí diferent als anys 60!

- En què consisteix exactament la teva feina?

El màrqueting i la comunicació empresarial tenen moltes vessants i elements que la majoria de gent no arriba a veure, sempre solen ser els anuncis en mitjans de comunicació el que associem amb la publicitat, així que no entrarem en detalls per confondre el  personal. El que jo faig en una agència de publicitat és investigar sobre el mercat, consumidor i producte per tal de donar direcció estratègica a l’hora de crear una campanya i trobar-ne el tema treballant amb creatius. Els nostres clients (empreses) vénen a nosaltres
amb un problema, idea, etc. i intentem posar totes les peces juntes per donar forma a la campanya que aconseguirà els seus objectius de la manera més eficaç.

- És important professionalment estar familiaritzar amb Facebook, Linkedin, Twitter, Myspace i tot aquest embull de xarxes socials?

Com a empresa, és important saber què diuen de tu, ja que avui dia les xarxes socials són un altre element de la nostra vida no podem ignorar. Un cop passat aquest primer nivell, i posant una mica de sentit comú, en podem fer un gran ús tant empreses grans com petites. Per exemple, enviar promocions als nostres seguidors, buscar possibles candidats per una feina o fer-ho servir com a centre d’atenció al client al moment. Com tot en aquesta vida, s’han de tenir dos dits de front: si no enviaríem el becari a una reunió amb un client important, no entenc per què encara hi ha empreses que posen el becari com a principal responsable dels canals socials, representant l’empresa públicament.

- El món de la publicitat va viure uns anys de disbauxa, però ara ja no passa tan sovint que es regalin viatges a Punta Cana, oi?

Treballant en una empresa relativament petita ets més conscient de quan les coses no van tant bé i ens hem d’adaptar més sovint al  mercat. He estat en agències grans i importants i és cert que allà encara es respira aquest aire a Mad Men una mica... No t’enganyaré,  ens ho passem força bé com a sector, però també treballem molt dur i som els primers que rebem quan arriba una crisi.

- Fa anys vaig conèixer una catalana que es deia Mireia però a Londres es feia dir Maria, perquè la gent li digués el nom més  fàcilment. Tu també has hagut de fer malabarismes d’aquests?

Per sort el meu nom és prou anglosaxó perquè m’entenguin! El problema ve amb els cognoms: tot just aquest any he aconseguit que em posin els dos a la targeta!

- En quines condicions et plantejaries tornar a viure a Catalunya?

Com ja he explicat, el sector publicitari a Anglaterra i Estats Units està molt per endavant que a casa nostra, simplement per raons històriques i econòmiques, ni bo ni dolent. Ara que estic en la dinàmica anglosaxona, no veig una evolució natural per fer el proper  pas a Barcelona a curt  termini. A l’Estat espanyol encara se centren molt en la creativitat i les imatges maques, mentre que per aquí  dalt lidera l’estratègia, i es nota en l’estructuració de departaments com el meu. Moltes agències de Madrid i Barcelona tenen una o dues persones per a tot el grup; aquí a la meva agència en som 5 per a 50. Encara s’ha de fer aquest pas important, però això ve de  dalt, dels grans directius i agències, tot i que sovint les més petites són les més dinàmiques i canviants.

- Com es veu el futur de Catalunya com a país des del Regne Unit?

Jo vaig seguint l’actualitat sobretot des de la ràdio i les xarxes socials. Evidentment, el més parlat és l’economia i no pinta gaire bé! Em rebento de riure quan veig que les picabaralles polítiques encara segueixen com a tema d’interès nacional, tan de bo algun dia no ho hagués de llegir més. Sincerament poques vegades m’han preguntat per temes transcendents sobre casa meva, sempre acabo parlant de les platges, la Rambla i la paella. Ah, i la Costa del Sol... perquè vegis!

- Enyores ni que sigui una mica Martorell o t’has britanitzat per complet?

Enyoro estar a casa i tenir la gent més a prop, però viure fora està bastant bé! És divertit i de fet només són un parell d’hores en avió. Aquí hi ha molts catalans i gent d’altres parts d’Espanya, cosa que ho fa més proper, sobretot fer paelles els diumenges.