- Què és la dislèxia?
És un problema de lectoescriptura. La persona que el pateix no pot assolir una lectura i una escriptura  correctes, com ho faria una persona sense dislèxia. Hi ha diferents graus. En alguns casos, per exemple, la persona  dislèctica sap com s’escriu una paraula, però en algun  moment, el seu cervell fa que canviï les lletres de lloc.

 

- La dislèxia està força més estesa que no ens pensem, oi?
Sí. Segons els estudis, es creu que un 10% de la població  scolar s’hi veu afectada. A més, ara ja és més coneguda i es  tracta el nen o la nena amb més rapidesa que abans. Fa uns  anys, sempre es deia que patia falta d'atenció, però ara ja es  fan proves per descartar si és dislèxia o algun altre tipus de  trastorn.

 

- Quins són els signes d’alerta?
Són molts i variats. Des del nen que no pot pronunciar  determinats sons al que canvia les lletres d'ordre dins la  mateixa paraula. Per cert, el nen o nena dislèctics, bàsicament no diferencien entre síl·labes i paraules.

 

- Quins sentiments té un nen o una nena amb dislèxia?
Frustració i impotència. És tenir la sensació que et tracten d'una cosa que no ets.

 

- A vegades, la canalla amb dislèxia tenen un comportament peculiar a classe?

Sí. Depenent del seu entorn poden ser més susceptibles. L'entorn és bàsic perquè un nen o una nena portin la dislèxia amb més  naturalitat, és a dir, com si no fos un problema.

 

- En què poden derivar dificultats per seguir el ritme dels companys a classe?

Com que tens una velocitat lectora més lenta, requereixes molt més temps per fer les coses. I, a vegades, aquest temps no se't permet,  mb la qual cosa l'aprenentatge encara es dificulta més. Per això seria necessari un altre sistema d’aprenentatge que no  estigués basat únicament i exclusiva en la lectoescriptura.

 

- Quines estratègies ha de seguir l’escola per ajudar els nens dislèctics?
Posar-se en contacte amb els logopedes especialistes i seguir les seves directrius. Però sempre ha de ser un ajut paral·lel al que es rep  des de l'escola i des de casa.

 

- Quina tasca fa l’Associació Catalana de Dislèxia (ACD)?
Sabem que està fent una bona tasca a  favor dels dislèctics. Han aconseguit que els alumnes que es presenten a la selectivitat pugin  tenir més temps i no se'ls hi tenen en compte les faltes d'ortografia. Ens hi vam posar en contacte per poder avançar una mica més  amb la publicació del llibre, però no hi hagut més interacció.

 

- Per què vau fer aquest llibre?
(Maria) La Mireia em va demanar un favor: si podia escriure un llibre sobre la seva història, perquè el volia presentar en el seu projecte  final. Al principi li vaig dir que no. Però, poc després, si escrivia sobre ella també era un exercici per a mi perquè estava estudiant  periodisme i una de les meves passions és escriure. Un cop acabat i il·lustrat per la Mireia, vam decidir inscriure’l en el registre de la  propietat. No som professionals. Ara, aquest llibre s’ha convertit en una lectura ràpida per a altres persones i que, a petita escala, esperem que sigui d'ajuda. Simplement, és un conte per a petits i grans.

 

- En quina mesura pot ajudar No et preocupis per m’hi als progenitors que tenen infants amb aquest trastorn?
Els pot ajudar a conèixer com es poden sentir els seu fills en diferents etapes del procés d'aprenentatge. I el llibre principalment pretén que els pares pugin veure que, tot i que les dificultats, un nen o nena dislèctics pot tenir un futur com qualsevol altre. És qüestió  d'esforç i ganes.