Estic fins els pebrots del cinema en 3D. No interpretin aquesta frase com la d'una persona que està en contra de la tecnologia. Al contrari, crec que la tecnologia ha de ser molt benvinguda en tots els sectors, especialment en l’audiovisual. El que succeeix és que el 3D ha estat rebut com una mena de messies, que ha arribat com a salvador d'una indústria que porta temps insultant la intel·ligència de l'espectador amb històries absurdes, mentre les bones propostes europees, espanyoles o catalanes tan sols tenen l'oportunitat d'estar un parell de setmanes en pantalla. He començat dient que estic fart del cinema en 3D. Per què? Tinc un decàleg de raons:
1. Em mareja.
2. És més car. En un espectacle que no és precisament econòmic aquest increment em sembla abusiu.
3. Les punyeteres ulleres de “cultureta gafapasta” em semblen ridícules.
4. Com sóc miop, m'he de posar dues ulleres i semblo una mena d'androide mal dissenyat.
5. La combinació de les dues ulleres em produeixen uns reflexos molt emprenyadors.
6. La meva filla de quatre anys se les treu perquè se li cauen. Encara no he trobat ulleres de mida infantil.
7. Si te les oblides a casa, has de comprar unes altres. És tan absurd com si no poguessis anar al futbol sense portar-te ulleres de casa.
8. La majoria de pel·lícules de 3D tenen personatges d'una sola dimensió. Quina paradoxa.
9. El 99,9% de pel·lícules que vull veure una i altra vegada no van ser rodades en 3D.
10. I la definitiva: encara no he vist a Scarlett Johansson en 3D. Potser llavors
canviï d'idea.
Qui estigui en contra de la meva opinió suposo que em dirà que per què no vaig a veure pel·lícules en 2D (he d'anomenar- les així? Quina ràbia!). Si són vostès pares i volen veure pel·lícules d'animació sense ulleres agafin el diari, busquin la cartellera i digui'm quantes possibilitats tinc. I ja no parlo de veure aquestes mateixes pel·lícules en català. En lloc de pensar en el 3D, Hollywood hauria de plantejar-se seriosament per què els millors guionistes estan ara mateix a la televisió. Per què ells no deixen més espai al cinema fet més enllà de les seves fronteres (als Estats Units la quota de mercat del cinema estranger és d'un ridícul 1%). Per què tants remakes i seqüel·les. Per què els organismes internacionals no prohibeixen fer pel·lícules a Adam Sandler, Jack Black, Justin Timberlake i Paris Hilton. El que resta per arribar definitivament és el cinema porno en 3D. Suposo que es dirà X3D i ja no sabrem si és cinema o la talla d'uns sostenidors. Bé… Ben mirat… alguna relació sí n'hi ha.
