La temporada teatral ha començat amb bon peu. El Japó té dificultats amb una central nuclear de quatre reactors (i dos més al costat) després del terratrèmol i el tsunami que per sí mateix ja va eliminar gairebé trenta mil persones. Una obra civil mal feta amb uns resultats contaminants de per vida. Ja la poden tapar amb ciment, com Txernòbil. L’onada gegant del mar era negra com el carbó i ara els peixos estaran més calents i il·luminats. On aniran a passar la llei i les verdures contaminades? En un país terriblement endeutat només li faltava un procés tan seriós per passar les coses al seu lloc. La cultura només resulta útil si s’aconsegueix l’ús adequat. Les dues bombes atòmiques nord-americanes passaran a la infrahistòria...
L’èxit dels aparells francesos Rafale ataquen les forces de Gadafi incrementarà la seva venda que estava una mica aturada, signarà d’una vegada Brasil la comanda? Sempre és el mateix per als interessos dominants. Controlar el millor petroli del món i vendre armes en nom de la democràcia divina? L’equilibri ho és tot, com en un circ. Els admiradors de l’espectacle podran escollir l’angle crític que els hi convingui. Al final, tot quedarà igual perquè l’escenari funcioni correctament. Anem de cara al futur, de cap o de cul però directament ben conduït, documentat i assenyat. És un goig. Quants morts costarà mantenir tot aquesta xacra? Un altre disseny de cultura i uns resultats que negativament ja venen de lluny que també s’ha estat lluïnt de valent, també sota el control progre occidental.
Només faltava que el ‘talante’ del Zapatero fos útil per crear la tercera cambra de govern espanyola. La oligarquia ordenen el panorama del cap socialista d’esquerres. La majoria dels ingressos d’aquestes companyies provenen de l’activitat d’arreu del món. Aquest comitè de savis coneix, de llarg, que amb gairebé cinc milions d’aturats i un pròxim govern del PP això serà xauxa festiva cada jornada. El que desconeixien s que eren part de la piràmide econòmica. I què farem nosaltres, aplaudir o plorar?
