Tant de bo! Em sap greu, però no m’ho crec. Si aquesta colla de desgraciats vulguessin acabar de debò, ho dirien en quatre paraules ben entenedores i ben diferents de la declaració que fa poc han divulgat. Del contingut d’aquest comunicat se’n desprèn ben clarament que, a canvi, n’esperen obtenir uns avantatges, mentre que si l’objectiu fos conseqüència d’un sincer desig de pau, la seva declaració seria molt més breu i senzilla. En tindriem prou anunciant que posen fi a la seva absurda lluita i que la colla queda dissolta. No em puc creure de cap manera que els pistolers són un grup de patriotes que jurquen per la llibertat del seu poble. No s’ho pot creure ningú perquè el drama s’inicià a finals dels segle XX, quan l’analfabetisme ja era història i la cultura estava estesa per una amplíssima zona de la nostra Societat i ara, vulgui imposar per la violència. Ara es porta la democràcia, la violència està desacreditada completament i és del tot injustificable. Ja fa molts anys que tothom sap que el fi no justifica els mitjans. Per tant, que obrin els ulls, que admetin que van contracorrent i que tots els qui, al principi, sense aprovar-los,els comprenien, ara no els comprenen ni els aproven sinó que els blasmen de tot cor, perquè és ben clar que estan en l’error més evident que es pugui imaginar.
Potser la conducta imposada del comandament d’aquesta colla de caps calents està dictada per uns ressentits, sí, però atrofiats i alienats que no atenen a raons i que, com en una obsessió indomable, necessiten robar per a subsistir i matar enemics que veuen arreu. Això no és raonable i més aviat sembla un desvari quixotesc que es dedica a atacar molins de vent. Ja n’hi ha prou d’aquest tema, el terrorisme no té raó de ser. Que Espanya és una democràcia encara jove i poc arrelada no ho discutiré pas, però cal admetre que no madurarà amb mitjans violents sinó amb més democràcia. Això és com el bomber que s’obstina a apagar el foc amb galledes de gasolina ja que en aquest cas l’únic dubte seria per saber si el bomber actua per ignorància o per maldat, però que actuava incorrectament no n’ofereix cap, de dubte. Espero que arribi aviat l’hora que aquesta gent que sembla que vol presentar-se com a patriotes camí de la llibertat del seu poble, es convencin que segueixen un camí erroni. Que parin, que pleguin, que desapareguin i no donin mai més senyals de vida.
