"Escriure t'ha d'agradar i és un ofici que s'aprèn llegint i, sobretot, escrivint"

Llum Saumell i Pascual (Martorell, 1966) va ser una de les veus de Ràdio Martorell durant més de deu anys i ja en fa sis que viu a Bilbao, on desenvolupa diverses tasques relacionades amb el periodisme, la literatura i el temps de lleure. 

- Com va sorgir la idea d’engegar un taller literari a Deusto?
Sempre he treballat amb les paraules: a la ràdio, a la premsa, al teatre i des de fa anys m'interessa el procés creatiu i he assistit a alguns tallers de narració (un
d'ells conduït per l’Iván Sánchez i el Francesc de Castro a Martorell) i aquí va sorgir l'oportunitat d'una manera força casual. Des de finals de l’any 2006, ens reunim setman alment a la Librería de Deusto i, puntualment, a d'altres llocs, faig tallers més curts (com el de “Jugar creando, crear jugando”).
- Quines qualitats ha de tenir un professor de taller literari?
La idea del taller no és “ensenyar” a escriure, ni imposar uns estils o gèneres per sobre d'uns altres, sinó crear entusiasme per les paraules, ajudar a cercar l'estil propi, experimentar amb temàtiques o gèneres... Jo no em considero una professora perquè enlloc et donen el títol d'escriptora. Escriure t’ha d’agradar i és un ofici que s'aprèn llegint i, sobretot, escrivint. No hi ha receptes en literatura.
- Explica’ns com és un dia qualsevol en un taller.
El taller es reuneix els dijous i s’anomena “Somos cuentos” i quan arriben (a les 18.30) es troben una “consigna”, és a dir, una proposta per escriure un relat. Es deixa un temps i després cadascú llegeix el que ha escrit i es comenta breument. A vegades es llegeix al següent taller o s'escriu a casa. El punt de partida pot ser una paraula o una imatge, un joc, un text clàssic, una notícia, una aroma, un tema musical... Fins i tot un cop vam basar-nos en uns poemes de l’Andreu González Castro! La proposta era “treure la història que hi havia al darrera”.
- Què aporta un taller a un escriptor?
La gent que ve al taller ve per motius diferents, però diria que al taller s'adquireix l'hàbit d'escriure, d’acabar un relat i, a més, s'exercita la imaginació, s'experimenta, es coneixen autors, es proposen llibres, s'intercanvia  experiència. La tasca de l'escriptor és solitària, però al taller ens sentim més acompanyats en aquesta passió en comú.

- Ara has publicat un segon llibre col·lectiu amb contes dels alumnes.
La proposta de publicar ha sortit dels talleristes en els dos casos i jo en el llibre en sóc una més. El primer llibre va ser Historias de la rana ebria (los cuentos se escriben en jueves) y va ser una experiència molt enriquidora. Ara hem canviat d'editorial (Dilema) i ens hem proposat fer-ne un seguiment més gran: promoció, entrevistes, presentacions, lectures. Creiem que forma part de la tasca d'escriptor.
El llibre es diu Viajar con desconocidos perquè som nouvinguts a aquest món editorial i el pròleg és de Toti Martínez de Lezea, molt coneguda a Euskadi (i traduïda al català).

- De quina manera es pot aconseguir aquest recull?
A Martorell a través de la llibreria Mésquelletres de la plaça de la Vila. També es pot entrar a www.somoscuentos.tk i demanar-lo (l'enviem per correu i signat per l'autor que demani) o bé enviant-me un correu electrònic a mi (llum.saumell@atotarreu.com) indicant a l'assumpte Llibre Viajar. Si d'altres llibreries en volen, poden contactar amb l'editorial (www.dilema.com)

- Quina funció té el blog que heu obert sobre el llibre?
Una de les autores és blocaire i ho va proposar. És una manera de connectar amb d'altres persones que escriuen, de saber opinions de lectors. El blog és www.viajarcondesconocidos. blogspot.com i allà anem explicant com neix el llibre, entrevistes que fem, l'agenda... El blog és dinàmic i també tenim una pàgina, www.somocuesntos. tk, on pengem relats que van sorgint al taller.

- Has abandonat l'escriptura d'obres teatrals o es tracta d'una pausa?
En vaig fer amb Els Hereus i sobretot amb Cracòvia, Companyia de Teatre (L'últim cas de l'Inspector Parker; A la lluna, a les dos i a les tres; Miss Èria i companyia; Nit de guerra al museu i una per al Foment, Volem Pastorets!). És una de les coses més interessants que he fet mai, però la nostra manera de crear els muntatges teatrals era molt peculiar. Ho fèiem tot nosaltres, des de cercar la idea fins a buscar escenografia, la música, actuar, els escenaris. Per tornar a engrescar-me em cal una còmplice i aquesta és, habitualment,
la Puri Massa. La distància ens ha tallat aquesta manera de fer. Ara les obres estan una mica en portes perquè que es representin és més difícil, encara més que publicar llibres! No vull descartar tornar a escriure teatre (de fet he tingut alguna proposta).

- Encara que lluny de Martorell, t’hi mantens vinculada amb una “Volta al món” que es fa al portal aMartorell.com, oi? De
què es tracta aquesta secció i quina acollida té?
És un joc que ja fa uns anys que fem en un apartat que es diu “arrelats”. Els dilluns penjo una fotografia a l'aMartorell i s’ha d'encertar a quina ciutat ha estat feta amb l'ajut de pistes. Crec que “els voltaires” hem fet una colleta molt bona i ens hem trobat alguna vegada per la Fira o pel Roser. En aquesta ocasió la Volta és per “la pell de brau” i moltes de les imatges les envien els mateixos concursants.