Ho sento molt però avui escric adormit com una marmota. M’han caigut al cap un parell de llibres literaris que sumen 2.430 pàgines i les més de 100.000 milions de neurones, encara no estigmatitzades, per l’olorós whisky escocès d’illes han tingut un ensurt polític sospitós. El dia que encerti una travessa amb quinze resultats podré escriure més tonteries i, a la vegada, ser comprès immediatament. Abans trobava llibres molt interessants, als contenidors aeris, ara, tota la cultura és soterrada com el temps del franquisme gloriós “por la gracia de Dios”, però Pablo Neruda quan indica: “Mirad, ojos del mundo/ lo que Grecia, la pura,/ soporta, el latigazo/ del mercader de esclavos,/ y así de noche y año y mes y día/ ved como se levanta la cabeza/ de su pueblo orgulloso”.
La selecció natural de la societat occidental afortunada m’ha agafat a contrapeu. Sóc home de principis però tothom fot cara de funeral. Abans patia per disposar d’èxit popular culturalment parlant, però ara estic amagat perquè no em molestin més. Quin femer han construït amb la participació popular i la burocràcia sense escrúpuls. Compro el diari ‘El Periódico’ per posar-me al dia però, desgraciadament, em dono compte que no se llegir-los. Quines collonades volen dir i com ho practiquen? No els entenc (per-donin les molèsties).
Estic convidat a sortir per televisió en un programa de conjunt però m’obligaran a baixar-me els pantalons com les pel·lí-cules d’abans (‘Cantinflas’) i anar amb el cap pelat. Cosa que practicava per voluntat solitària als sentanta. I han de posar-me un pirsing a la boca o al cul, no se on. El metge indica escrupulosament que tot això és quelcom delicat per un freudià practicable com un servidor. Però, què collons! Vull sortir en pantalla compentint amb la desmanegada Reina del Pueblo. No som tots monàrquics independentistes? Doncs, visca la meva imbecilitat. El problema serà quan apugin els impostos dels pirsings i haguem de deixar els forats, com els directors i responsables de les tantíssimes caixescurabutxaques! Si l’imperi de la tonteria massiva domina l’actualitat, no comprenc com augmenti el fracàs escolar a Catalunya si els alumnes ho tenen tan fàcil.
