S’ha acabat el tripartit. Era un canvi que, com ha quedat demostrat a les urnes, el desitjava una gran quantitat de ciutadans. Ara, és d’esperar que el nou govern demostri amb la seva actuació que l’elecció ha estat encertada. Donem-los, doncs, els acostumats cent dies de marge per a poder celebrar o lamentar el canvi. Que puguem celebrar el canvi depen-drà principament de la sinceritat que hi havia en els polítics guanyadors quan proclamaven les seves intencions i el seu programa, però també és l’actitud i de la conducta de la resta de partits representats al Parlament.
En efecte, l’èxit o el fracàs del nou govern depèn de la seva major part de la seva eficàcia en la gestió de la tasca empresa, però també hi influeix, i no pas poc, la conducta dels altres partits. Tots els que formen part del govern, són diputats que han rebut vots dels electors. Aquests electors són ciutadans que volien que els seus preferits fossin al govern perquè pensaven que són els millors. Aquests ciutadans, doncs, mereixen un respecte i això significa que ses senyories, si ara els ha tocat ser a l’oposició, no poden dedicar-se a fer la guitza al govern, ja que d’alguna manera ells també han de considerar-se responsables del govern de la nació. La recta conducta dels diputats, no només per respecte als seus votants sinó per dignitat, per a ser honestos i per patriotisme, és lícit que els sigui exigida.
Ara, tots plegats, tenen l’oportunitat de demostrar al poble que la mala fama dels polítics era infundada. Que siguin honrats, que no hi hagi mai més casos de corrupció, i que serveixin amb total dedicació i generositat al poble en el seu paper d’ad-ministradors. A fi de comptes, hauria de pesar més el patriotisme que el partidisme. Confio que el més positiu no seria només que el nou govern mereixés l’aprovació de la majoria al cap dels primers cent dies, sinó que renovin la confiança del poble al cap de quatre anys i que siguin reelegits per a poder executar els programes que encara estiguin inacabats, per a major benestar del país i, sobretot, que abans de complir-se aquests primers quatre anys, Catalunya torni a ser lliure i totalment independent.
