Els avis ja no són com eren a mitjans del segle passat. Viatgen, tenen interessos artístics, fan esport... Vaig sentir que una dona demanà com a regal un ordinador i una impressora. Amb els seus nouranta anys tenia dificultats per a escriure les seves poesies amb bolígraf. Després va decidir que li feien falta cursos d'informàtica. Una altra dona també es va “enganxar” a les noves tecnologies per a poder comunicar-se amb la seva néta mitjançant el correu electrònic. No tothom troba un entreteniment alternatiu al treball que realitzava durant la seva vida laboral.

Els diaris ens porten quasi cada dia ressenyes de les discussions sobre jubilació i pensions. El futur és preocupant. La gent protesta de la proposta d’endarrerir l’edat de jubilació. Tota la gent? És lògic que un treballador manual no tingui els recursos físics que li permetrien continuar la seva feina com quan era jove. Alguns diuen que ja se senten massa “cremats”. Però dins un mitjà intel·lectual, la situació pot ser molt diferent. I penso en molts amics que veien arribar els seixanta-cinc anys amb disgust. El seu treball encara els agradava i a més a més es trobaven amb plena possessió de les seves facultats per a seguir actius en el món laboral. Metges van continuar amb clientela particular, enginyers i tècnics van crear consultories, músics van trobar una sortida amb classes magistrals o no van interrompre els seus concerts.

Per què desaprofitar l’experiència, els coneixements i l’entusiasme d'aquestes persones? Sí, diuen que s’ha de donar llocs de treball als joves. Hi estic d'acord. Aleshores s’hauria de permetre una jubilació flexible. Penso en Holanda, on els mestres podien reduir el seu horari per diferents raons, com per exemple per a fer un màster, per problemes familiars o senzillament per no agafar un any sabàtic sencer. Endarrerir la jubilació, permetre jubilacions anticipades, recordar la necessitat d'un percentatge de treballadors per a assegurar les jubilacions futures... No és feina fàcil posar a tothom d'acord i trobar una sortida raonable. A més, ambició, enveja i avarícia entrebancaran qualsevol esforç. La solució necessita elements quasi utòpics: solidaritat, sinceritat i moltes hores de dedicació per a assolir unes millores mínimes. Oi que coneixeu gent amb aquestes qualitats? No n'hi ha gaires, però hi són.