No sé per on començar
paraules no puc trobar
per dir amb poesia
el que el nostre cor sentia.

Va néixer tocant la pobresa
però amb gran destresa
la va poder esquivar
i enrere la va deixar.

Des de molt jove va treballar
i així va poder demostrar
que amb la paleta a la mà
difícilment se’l podia igualar.

Va marxar a La Guinea
per fer alguna pesseta,
amb nostàlgia va fer la maleta.
Amb llàgrimes als ulls va marxar,
però poc després va tornar
a la Lourdes va cercar amb ella
es va casar i junts se’n van tornar a
anar.

Després va néixer un vailet eixeridet,
i com ja havíen fet el duret
cap a casa van tornar
per la seva família formar.
Un cop a Martorell
va muntar una empresa
deixant-s’hi la pell.

Amb molta noblesa,
va aconseguir el reconeixement
de molta gent.
Poc després van néixer les nenes,
la Yolanda i l’Annabel,
totes dues elles
van portar la llum dels estels.

Posteriorment, la prosperitat,
el treball, la generositat,
l’exigència, la sinceritat,
la paraula i la noblesa
va ser la seva riquesa.

Però un cop molt fort
i del tot inesperat
va ser la mort
del seu ‘Antonio’ estimat.

Va ser com una ganivetada,
que mai és curada,
que mai és oblidada,
i que perdurarà en la vida
com una agonia.

La resta d’anys fins a la jubilació
van ser una demostració,
de coratge i voluntat,
amb molta personalitat.

Posteriorment va cedir
l’empresa al gendre
que intenta seguir
l’ensenyança del Mestre.

Els últims anys van demostrar
que la família el va estimar
que els amics el van recolzar
i tots al seu costat van estar.

I com que ja es pot veure
l’Antonio és un exemple
del que tots n’hauríem d’aprendre
i mai hauríem de perdre.