Si no fos pels partits de futbol, la vida quotidiana de la societat opulenta seria massa aburrida. Els gols animen a tothom. Els aturats i les caixes buides aburreixen perquè democràticament es reconeix que no hi ha sortida. Robar perquè augmentin les dificultats ciutadanes i
així poder crear expectatives. El diumenge passat a la tarda van tornar a emetre la famosa pel·lícula d’en Berlanga on un civil ha de matar a un altre a la presó oficialment. Això resulta excel·lent perquè representa el passat i ara ja no té sentit veure un diàleg amb imatges coherent (i denunciador culturalment) perquè estem en una època desgraciada sense cap sentit coherent i tot va folrat per l’absurditat mal intencionada. La perfecta incoherència la trobem sortint de casa a cada instant.
Hipocresia, despreci, egoïsme i mediocritat condueixen l’inconscient col·lec-tiu... del que ben pocs aconsegueixen escapar, dissimular i/o fugir d’aquest estil tant profund i de tot plegat. Els detalls són constants en infinitat de sectors i allò que semblava que només percebien quatre exaltats sensibles i emotius resulta que l’enorme quantitat de mitjans per rebre informació contagien a la muda ciu-tadania. Callar i seguir, per por de perdre-ho tot o estar en contra d’allò establert.
És una gran sort que no s’aprofundeixi analíticament en gairebé res d’allò important perquè afavoreix que tot “vagi bé”. Tampoc es tracta de queixar-se de res a nivell personal. Callar i viure en mínims perquè si et queixes, el veí està més fotut que tu i ho sap tot. I compta amb tot l’ajut social que ell “a priori” ja ho sap. S’ha degenerat i uniformat tant el sistema que resulta fàcil procurar seguir aquesta corrent contínua i riure de quan en quan. La possible argumentació resultaria inútil i millor no disposar de més contraris. Si alguna societat aconsegueix superar aquesta plaga genètica d’imbecilitat fotrà una avançada futurista que turísticament ni la podran llepar els nostres néts. Quatre aprofitats aparentaran viure bé i tenir molta intel·ligència.
