Els nostres polítics continuen oferint una imatge que no els fa cap favor, senzillament, diria que no donen, amb les excepcions de rigor, la talla necessària per al lloc que ocupen. I m’ho confirma, una vegada més, l’actualitat.
El nou president de la Generalitat féu el discurs de fi d’any i l’endemà la premsa reproduïa amplis fragments tot destacantne diversos punts. La impressió que se n’obtenia és que meresqué l’aprovació general ja que fins alguns comentaris no pas precisament de lloança, com a mínim el jutjaven ben enfocat i se li concedia un acceptable marge de confiança.
El que em costa d’entendre, ni puc admetre com a normal és que tot seguit es publiquin comentaris de polítics dels diversos partits que, tots, assenyalen defectes i mancances, i qualifiquen el discurs del partidista, exagerat, tendenciós, retòric i abundant en paraules buides. Gairebé esgoten els qualificatius crítics quan parlen amb els periodistes amb la intenció que la premsa divulgui els seus diagnòstics a fi que el ciutadà, en llegir el diari, rebi la impressió que a Catalunya li ha tocat un president quasi ignorant i mentider. L’actitud dels nostres polítics, en aquesta ocasió, segons la meva percepció, és molt decebedora perquè difícilment ens farien creure que són sincers, fins a l’extrem que, si ens haguéssim de creure que són sincers, fins a l’extrem que, si ens haguéssim de creure que són tan sincers com objectius, caldria admetre que el nou president, realment és un inútil i fal·laç.
Cada dia em convenço més que entre els nostres polítics abunden els incompetents i que, sobretot, sembla que pensin que el poble és una colla d’ignorants, un autèntic ramat de bens capaç de combregar amb rodes de molí i que se li pot dir qualsevol bajanada perquè se la creurà. Ja és hora, em sembla, que ses senyories els Diputats i ses senyories els Conselleres, es convencin que no estan participant en un joc de nens. Que es deixin de baralles de pati d’escola, que ja som majors d’edat i que estan compresos en una tasca molt seriosa per la qual necessiten actuar amb més formalitat. Aimb tota la formalitat i tota la responsabilitat.
Antoni Munné i Tomàs
